L'experiment d'Oersted
Al 1820, Hans Cristian Oersted, amb aquest experiment, es va adonar que un corrent elèctric podia desviar la direcció que marca una bruíxola.
La desviació és tan més important quan més a prop del corrent es posa la bruíxola i quanta més intensitat de corrent s'hi faci circular.
És a dir, que el corrent elèctric crea un camp magnètic al seu voltant capaç d'alterar la direcció
que marca la bruíxola.
En aquesta animació es presenten dues vistes de l'experiment: una vista tridimensional (que pot canviar de punt de vista) i una vista zenital, en dues dimensions.
El fil conductor, disposat verticalment en la vista 3D, esdevé un punt en la vista 2D.
Un punt lliscant permet regular la intensitat, i el signe indica el sentit de circulació del corrent.
Es pot triar quins dels tres vectors camp magnètic es volen veure: el terrestre (5,7·10-5 T, Resnick-Halliday, p.1705), el que indueix el fil conductor (Resnick-Halliday, p.1209) i el total. En tots tres s'ha aplicat un factor d'amplificació per tal de visualitzar-los bé.
També es pot mostrar una brúixola que es pot situar en qualsevol punt, simplement arrossegant-la pel seu centre, des de la vista 2D.
Aquesta animació NO PRETEN SUBSTITUIR l'experiment realitzat en directe a classe.
Referència:
- Resnick, R., Halliday, D. Física. Ed. CECSA, México, 1979.